CALMA!

CAT

GUILLEM ALBÀ ens explica, sol i sense paraules, un fet tan complex i a l'hora tan quotidià: la pressa. Aquest "corre tothora" en el que vivim instal·lats. CALMA! porta l’espectador a gaudir d’una experiència per moments còmica, per moments poètica. Amb el clown com bandera i a través dels titelles, el gest, les ombres o la música; farà qüestionar-nos el dia a dia i el propi viatge vital. Si val la pena córrer tant, si estem fent el que realment ens omple, i en definitiva: si volem seguir així o volem canviar-ho. CALMA! és pur GUILLEM ALBÀ. El seu clown salvatge hi és present, la seva poètica no hi falta, i el seu missatge optimista i vital esdevé, finalment, catàrtic.

ESP

GUILLEM ALBÀ nos explica, solo y sin palabras, algo tan complejo ya la vez tan cotidiano: la prisa. Este "siempre corriendo" en el que vivimos instalados. CALMA! lleva al espectador a disfrutar de una experiencia por momentos cómica, por momentos poética. Con el clown como bandera y a través de los títeres, el gesto, las sombras o la música; hará cuestionarnos el día a día y el propio viaje vital. Si merece la pena correr tanto, si estamos haciendo lo que realmente nos llena, y en definitiva: si queremos seguir así o queremos cambiarlo. CALMA! es puro GUILLEM ALBÀ. Su clown salvaje está presente, su poética no falta, y su mensaje optimista y vital se convierte, finalmente, en catártico.

Here's the translation to English:

ING

GUILLEM ALBÀ explains, alone and without words, a phenomenon as complex and at the same time as everyday as haste. This "always rushing" in which we live. CALMA! takes the audience to enjoy an experience that is at times comedic, at times poetic. With clowning as its banner and through puppetry, gestures, shadows, or music, it will make us question our daily lives and our own life journey. Whether it is worth running so much, whether we are doing what truly fulfills us, and ultimately: whether we want to continue this way or change it. CALMA! is pure GUILLEM ALBÀ. His wild clown is present, his poetry is not missing, and his optimistic and vital message becomes, finally, cathartic.